De la sequera a la abundància de plujes, del foc al fang, el risc d'inundació s'ha fet latent a nivell mediàtic aquestes últimes setamanes arrel de la tragèdia de les riuades del 29 d'octubre al País Valencià, que ja han causat més de 214 morts i nombrosos desapareguts. Per això em volgut saber quants edificis públics de primera necessitat hi ha situats en zones inundables i si disposen de plans d'emergència municipals sòlids. A Catalunya, concretament a la Conca hidrogràfica interna, hi ha un total de 5.860 edificis públics ubicats en àrees amb risc d'inundació. Aquests equipaments es distribueixen en 24 categories diferents, entre les quals destaquen Salut (978 edificis), Esports (784), Cultura (791) i Educació (757). Sumades, aquestes quatre categories representen el 56,5% del total d'edificis públics en zones inundables, excloent els valors nuls.
Només el 43% dels municipis catalans tenen un pla d'emergencia vigent per inundacions
Malgrat l'elevat nombre d'edificis públics en risc, només 225 dels 521 municipis catalans amb alt risc d'inundacions disposen d'un pla d'emergència vigent, el que representa un escàs 43%. Sorprenentment, grans ciutats com Badalona i l'Hospitalet de Llobregat incompleixen la normativa i no tenen cap pla homologat, tot i ser dels municipis amb més equipaments exposats. No obstant això, hi ha exemples positius de consistoris que estan prenent mesures. Puigcerdà, on el perill d'aiguats sobtats és molt alt, ha iniciat recentment la redacció del seu pla. Agramunt, colpejat per una rubinada mortal fa uns anys, ha prohibit la construcció prop del riu i ha reelaborat el seu pla d' emergències.
Entre els milers d'equipaments en risc, trobem casos especialment sensibles com l'Hospital de Santa Caterina a Salt, construït en una zona inundable del riu Ter, o l'escola La Bòbila de l'Hospitalet de Llobregat, que ja va patir una inundació greu el 2018. Malgrat algunes mesures puntuals de protecció, com la instal·lació de barreres antiinundacions, molts d'aquests edificis segueixen exposats a un perill latent.
Com es calcula el risc?
Per calcular el risc d'inundació es fan servir les següents mètriques:
Risc d'inundació a 500 anys:
Es refereix a una inundació que té una probabilitat d'1/500 (0,2%) de produir-se en qualsevol any
donat. Aquest tipus de risc s'estima utilitzant dades històriques, registres geològics i models hidrològics complexos.
Tot i que són extremadament rares, poden ser molt severes. S'utilitzen per a la planificació territorial i la gestió
de riscos en infraestructures crítiques i proyectes a llarg termini.
Risc d'inundació a 100 anys:
Indica una inundació amb una probabilitat d'1/100 (1%) de succeir en un any qualsevol. També s'estima a partir de dades històriques,
registres geològics i models hidrològics. S'utilitzen per a la delimitació de zones inundables en la planificació urbana.
Risc d'inundació a 10 anys:
Fa referència a una inundació amb una probabilitat d'1/10 (10%) d'ocórrer en un any donat.
Aquestes inundacions són més freqüents però menys severes que les de 100 i 500 anys.
S'utilitzen per a la gestió de riscos a curt termini, com per exemple en l'agricultura o el disseny d'infraestructures menors.
Zones geomorfològicament inundables:
Són àrees que, per les seves característiques geomorfològiques i topogràfiques, són propenses a
inundar-se. Es calculen mitjançant l'anàlisi de la geomorfologia fluvial, les formes del relleu,
els dipòsits sedimentaris i les evidències d'inundacions passades.